EL DIETARI DEL BISBE Meseguer serà un dels llibres més venuts per Sant Jordi -a Lleida, evidentment. Els historiadors Carme Berlabé i Isidre Puig han transcrit els documents del que va ser bisbe de Lleida des del 1890 fins al 1904 i poden assegurar, sense cap mena de dubte, que les obres dipositades al Museu de Lleida van ser obtingudes a través de compra o permuta i que va ser gràcies a aquesta adquisició que han arribat als nostres dies. No va ser, la de Meseguer, una tasca habitual durant la seua època. S'hauria de comparar amb el treball desenvolupat per l'arquitecte Puig i Cadafalch en la recuperació del romànic. Es tracta, en tots dos casos, d'homes il·lustrats i amants de l'antiguitat clàssica que posen davant dels ulls de seus contemporanis l'extraordinària bellesa de l'art romànic, considerat lleig i sense cap interès per la gent de l'època, tant els ciutadans del carrer com les autoritats. Precisament, Mesegué es queixa al dietari de la falta d'interès de rectors i alcaldes per conservar un art al qual no paren cap atenció i que tantes vegades ha arribat a les mans d'especuladors, que el van adquirir a canvi de quantitats irrisòries o, encara pitjor, va ser destruït per encendre l'estufa o per deixar lloc a obres més modernes. En alguns casos, els diners del bisbat de Lleida van servir per rescatar alguna d'aquestes obres ara reclamades de les mans d'un antiquari. Seria bo que l'editor Lluís Pagès, tan oportú amb aquesta iniciativa, fes arribar un parell de còpies al bisbe de Barbastre, als capellans secessionistes i molt especialment al president aragonès, Marcelino Iglesias.