DIVENDRES, EL PRESIDENT de la DGA havia decidit que era el dia que vindria a Lleida a comunicar-nos que el Govern d'Aragó seria part codemandant, conjuntament amb el bisbat de Barbastre, per iniciar, per la via civil al jutjat de primera instància de Barbastre, que es complís sentència respecte a les 113 obres en litigi amb el bisbat de Lleida. Aquest objectiu s'escenificava amb una conferència intitulada Lleida, pont entre Aragó i Catalunya i era pronunciada davant gairebé 150 comensals a l'hotel Prats a través d'una invitació que havia tramès aquesta casa. Res no era perquè sí i no hi havia lloc per a la improvisació. Com s'havia de fer perquè món empresarial, econòmic i polític acceptés d'anar a escoltar el president de la DGA? Fàcil, que hi convidés el primer grup mediàtic de les terres de Lleida i tothom respondria. I així va ser. Si en saben...! El president Iglesias, acompanyat de catalans i aragonesos, entre ells hi havia el director del Heraldo de Aragón, ens va venir a dir que ja en tenia prou de litigi, que 13 anys ja eren massa anys i que l'Estatut d'Autonomia l'obliga a recuperar tot el fons d'art de la comunitat que és dispers. De cara a la rendibilitat política dels seus, l'estratègia socialista cal reconèixer que va ser del tot encertada, i més a les portes d'uns comicis que no tenen gens fàcils. Però on realment el PSOE no sap com jugar-la, aquesta estratègia, és aquí. No se li escapa a ningú que quan la DGA maquina aquesta estratègia dos barons del PSOE ja hi estan d'acord: els presidents Iglesias i Montilla. Per això és que quan Marcelino Iglesias ve aquí a anunciar-nos la seva intenció d'anar a recór-rer una sentència que no existeix en un jutjat que no en té competència, una setmana després, el president de la Generalitat de Catalunya encara no ha dit res de res, la qual cosa vol dir que ja hi està d'acord, en el que fa Iglesias. Ja li va bé. I per això quan vaig preguntar si la Generalitat i el Consorci es personarien per defensar la legitimitat de la col·lecció, ni l'alcalde Ros ni el vicepresident de la Diputació no van respondre, com a patrons del Museu. Aragó guanya! A l'altra banda ja no juga ningú. I el conseller Tresserras actua sense decidir, perquè depèn d'algú altre