ÉS EL QUE SEMBLA ESTAR fent la societat civil aragonesa (ja se sap que en aquest terme hi cabem tots, fins i tot els militars) per exercir la legítima pressió social i política que promogui l'entrega de les obres d'art que es disputen les diòcesis de Barbastre i de Lleida. No és casual que coincideixin en el temps el judici de Barbastre, ja sentenciat; el de Lleida, vist per a sentència; i la campanya desencadenada per l'Heraldo de Aragón, en fase d'execució però que ja compta amb més de 4.800 adherits a l'hora de redactar aquesta nota. És perfectament coneguda la posició bel·ligerant, d'autèntic líder social i polític, que juga el bon diari aragonès en molts assumptes relacionats amb la seua comunitat. S'ha atribuït la funció de substituir una fràgil societat civil perquè el poder polític no deixi de notar la pressió. El seu paper és legítim i és el que han jugat molts altres diaris en el seu àmbit de difusió, i és el que, de forma més moderada, intentem fer des d'aquí defensant la legitimitat i l'honestedat dels qui reivindiquen que les obres són de Lleida. En aquests dies, és segur que les pressions que rep el bisbe Joan Piris des de l'Església i des de molts altres àmbits de la vida civil i religiosa són tan fortes que posen a prova la seua fortalesa i el seu compromís amb la societat cristiana de Lleida, a la qual ha de servir en primer lloc. Es parla d'un homenatge a Piris per la serietat amb què s'ha posat -una vegada coneguda la realitat- a defensar els arguments de Lleida contra vent i marea. No ho tindrà fàcil, però almenys que noti al seu costat l'escalf i el suport