En relació a la carta titulada “Campanya contra el bisbe de Lleida?” apareguda en aquesta diari el 3 de març, voldria fer alguns comentaris al seu autor, el senyor Julián Gutiérrez. Vostè diu que molts cristians “estem farts del setge mediàtic que reben els darrers bisbes de la nostra ciutat”. Doncs jo li puc replicar que a Lleida som molts més encara els cristians, practicants o no, que estem farts que el Vaticà ens “col·loqui” bisbes que —a canvi de ves a saber quines promeses de promoció jeràrquica— arriben a la nostra ciutat amb l’únic propòsit d’espoliar la diòcesi d’unes obres la propietat legal de les quals és ben clara. Bisbes com el senyor Javier Salinas que deixa la nostra diòcesi per la porta de darrere i de puntetes després de signar un il·legal i vergonyós acord de lliurament de les peces d’art. Això, senyor Gutiérrez, més que un cop baix, és una punyalada per l’esquena. Bisbes que segueixen les directrius d’un Vaticà feudal i retrògad que viu a anys llum de la realitat social i menat per interessos foscos i inconfesables.

 Crec que ja és hora de trencar tòpics. Ser bisbe, senyor Gutiérrez, no és garantia de res. Un bisbe és un ésser humà com vostè o com jo: pot ser una bona o una mala persona. Pot ser una persona generosa, altruista i preocupada per les necessitats dels seus feligresos, però també una persona falsa, perversa, deslleial a la seva gent. I que quedi clar que això no és una crítica a l’Església, formada per un col·lectiu molt ampli de persones majoritàriament benintencionades, sinó contra alguns dels personatges que, malauradament, dirigeixen aquesta Església en una direcció radicalment oposada a la de l’essència del Cristianisme.

 

I una últim consell, senyor Gutiérrez: llegeixi’s el llibre “El complot”, d’Eugeni Casanova, i veurà que els lleidatans, des de la marxa del nostre estimat i valent Ciuraneta, no tenim els bisbes que ens mereixem.