RESPECTO AL LITIGIO QUE MANTIENEN EL OBISPADO DE LLEIDA I EL DE BARBASTRO-MONZÓN ACERCA DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO. Por José E. CASTAÑEDA, Profesor titular de Derecho Civil de la Universidad Complutense de Madrid.
Teves o meves? "30 minuts" aborda el litigi entre Aragó i Catalunya per l'art sacre de la Franja. Ja fa 11 anys que el bisbat de Barbastre-Montsó reclama al bisbat de Lleida un conjunt d'obres artístiques i d'objectes litúrgics d'origen aragonès que, en alguns casos, fa més de cent anys que formen part de la col·lecció diocesana de Lleida. - 12/07/09

| Tresserras afirma que la vía judicial no resolverá el litigio del arte sacro (La Mañana 10/07) |
El conseller de Cultura i Mit-jans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, remarcó ayer la legalidad del proceso de constitución de la colección de arte sacro del Museu Diocesà de Lleida.Tresserras, durante la conferencia de ayer en el IMAC, hizo referencia al polémico litigio del que tanto el Gobierno de Aragón como el obispado de Barbastro-Monzón piden su devolución a la diócesis aragonesa. El conseller destacó que no existe ninguna duda sobre la legalidad vigente de todo el proceso. Además, lamentó la demanda civil que desde Aragón han presentado para reclamar su retorno: “Hay diversos frentes abiertos jurídicamente, pero la verdad es la misma. La colección está dentro de un proceso legítimo probado, cosa que no pasa muy a menudo. Así que está muy bien tal y como está. El Tribunal estará de nuestra parte porque los procesos judiciales no pueden ir en contra de la razón”. Finalmente, añadió que estos conflictos se deben solucionar mediante el diálogo y no judicialmente, ya que por esta vía nunca saldrá ninguna pieza de Lleida. Por otro lado, el presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, instó ayer mismo al obispo de Lleida, Joan Piris, a que se persone ante el juez y diga, como ha hecho en privado, que la propiedad de las 112 obras de arte pertenecen a la diócesis de Barbastro. Iglesias argumentó que sería una declaración para aclarar la posición del obispo de Lleida. “De esta manera veremos si la posición del obispado es honesta de verdad o se parapeta detrás de otros para defender la misma posición, que es contraria a los acuerdos de la Santa Sede”. A su juicio, si el Obispado no mantiene una posición simétrica a la Santa Sede y a sus tribunales sería dramático para el Concordato. Para Iglesias, es “la prueba del nueve”, ya que el obispo de Lleida “tiene que decir o escribir a los jueces para decirles lo que él ha manifestado, como tenedor de esos bienes, que son de Barbastro-Monzón”. Programa especial de ‘30 minuts’ de TV3 El Bisbat de Lleida comunicó ayer que se sumaba al contencioso administrativo número 1 de Lleida. “Recibimos un escrito de la directora del Museu diciendo que se había presentado este recurso y nos hemos personado”, señaló mosén Agelet, desde la Casa Sacerdotal.Sin embargo, explicó que el Bisbat todavía no conoce el recurso de la demanda: “Personado contra el contencioso de Aragón por el litigio de arte sacro, ya está, pero estamos pendientes del contenido de la demanda”, subrayó. En este sentido, mosén Agelet aseguró que “hay 20 días para contestar, pero creemos que lo más seguro es que hasta setiembre no habrá novedades al respecto”. Por otro lado, el próximo domingo el programa 30 minuts abordará el citado litigio entre Aragón y Catalunya por el arte sacro de la Franja. Con el título Teves o meves? el reportaje nos acercará las piezas artísticas en disputa y mostrará los argumentos de las dos partes sobre una cuestión que ha envenenado las relaciones entre las dos zonas. El polémico litigio se remonta a 1995 cuando más de un centenar de parroquias oscenses, que hasta entonces pertenecían al obispado de Lleida, pasaron a depender del de Barbastro. A partir de ese momento el obispado de Barbastro-Monzón reclamó al Bisbat de Lleida el conjunto de obras artísticas y de objetos litúrgicos de origen aragonés. Así, ya se suman 11 años que se mantiene un disputa que ha sobrepasado el ámbito religioso y ha llegado al terreno civil y político entre Aragón y Catalunya. Hoy, las 112 obras de arte sacro están en depósito en el Museu Diocesà de Lleida. |
| Els Amics del Museu se personan en el contencioso de Aragón |
La asociación Amics del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal se han personado, como parte demandada, en el recurso contencioso-administrativo, interpuesto por la delegación del Gobierno de Aragón contra la notificación del Consorci del Museu de Lleida al juzgado número 1 de Lleida.En esta notificación del pasado 8 de abril, y como respuesta al requerimiento previo del gobierno aragonés, el Consorci manifestaba una muy argumentada negativa a la petición aragonesa de que las obras de arte en litigio se pongan a disposición del Obispo de Lleida –por ser el depositario, según la Consejería de Cultura de Aragón– a fin de que haga la entrega inmediata a Barbastro. En estos momentos, los Amics del Museu está actuando en cuatro causas judiciales abiertas: el juicio declaratorio ordinario sobre la propiedad del patrimonio catalán en litigio, la petición de execuator interpuesta por el Obispado de Barbastro, el procedimiento iniciado por el abogado aragonés Jorge Español y este último contencioso. Tanto los Amics como el Consorci del Museu se han personado como parte demandada |
TV·3 OFERIRÀ EL PROPER DIUMENGE DIA 12 DE JULIOL EL PROGRAMA 30 MINUTS SOBRE EL LITIGI DE LES OBRES D'ART DEL MUSEU DE LLEIDA QUE RECLAMA EL BISBAT DE BARBASTRO-MONZÓN.
El proper diumenge dia 12 de juliol a les 21:45 hores, la televisió de Catalunya TV-3 emetrà el programa 30 minuts que es va gravar en la pasada sortida dels Amics del Museu de Lleida a Benavarri i Roda d'Isàbena. En el mateix s'exposen les diverses opinions fetes pels ciutadans de Lleida i d'Aragó. Ës de molt interés les manifestacions fetes pel conseller de cultura Joan Manel Tresserras que seràn emeses per el programa 30 minuts
Sortida a Roda d'Isàbena dels Amics del Museu de Lleida i de la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida
FEM PATRIMONI
Excursió a Roda d’Isàvena, dia 31 de maig de 2009
Organitzada pels Amics del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, el darrer cap de setmana de maig es va efectuar la segona activitat adreçada a difondre el patrimoni del Museu i de les actuals o antigues parròquies del Bisbat de Lleida –avui integrades al nou bisbat de Barbastre-Montsó.
No volem que es perdi la memòria de l’antic bisbat i els vincles centenaris que uniren les poblacions d’una banda i altra d’aquesta frontera fictícia que separa la zona de la Franja aragonesa de Catalunya. El Museu vol explicar la història d’aquest passat, a través de les seves obres, i en això hi estem posats també nosaltres i hi participem amb aquesta iniciativa, precisament.
El dissabte la conservadora del museu, Carmen Berlabé, va explicar al Museu de Lleida la unificació del bisbat de Roda amb el de Lleida i va guiar als participants per un recorregut a través dels espais on s’exposen peces procedents de Roda d’Isàvena.
El diumenge es feu la sortida en autocar, com ja és costum. A les 9, des de davant de la universitat emprengué la ruta en autocar i s’arribà a Benavarri a les 10 i escaig.
En aquesta excursió ens van acompanyar reporters de tv3, per documentar un reportatge, per al programa 30 minuts, sobre les obres en litigi que s’emetrà segurament el proper 12 de juliol.
Es va fer una parada a la fàbrica de xocolata Brescó. A Benavarri es visità l’església parroquial, amb especial incidència en el retaule de Santa Elena (s. XV), procedent de l’antic hospital de Benavarri, obra del pintor lleidatà Jaume Ferrer, que el realitzà per encàrrec del fundador de l’hospital, el canonge de Lleida Domènec Pons, fundador també del primer col·legi major de l’Estudi General de Lleida, el Col·legi de l’Assumpció. Primerament feu una curta exposició el Dr. Jordi Boix, catedràtic d’institut a la Vall d’Aran i fill de Benavarri, gran coneixedor de la història ribagorçana. Tot seguit la Carmen Berlabé explicà com el bisbe Meseguer prohibí a la monges regentaven l’hospital la venda del retaule. S‘acabà la visita amb una curta exposició sobre el seu valor artístic.
La segona parada, s’efectuà a la parròquia de Capella, on se’ns permeté gaudir de la contemplació del retaule major, dedicat a la Mare de Déu i a Sant Martí, una magnífica producció del s. XVI, obra de Pere Nunyes i Enric Fernandes, pintors de renom amb taller a Barcelona. Es tracta d’un gran retaule del Renaixement, recentment restaurat, de rica policromia. Les explicacions les ha endegat la Carmen Berlabé que s’ha referit novament al bisbe Meseguer com el salvador també d’aquest retaule que es volia vendre el rector d’aleshores. Ell ho prohibí. L’església de capella és del s. XIII, amb una interessant portada al mur de migdia en la que li manquen els fusts dels capitells, encara ara, després de més de cents anys, quan el mateix bisbe Meseguer instà al poble aleshores a restituir aquests fusts. Val a dir que el retaule es feu entre el 1527 i el 1532, tot i que recull el pes del corrent flamenc que dominà la pintura del darrer terç del s. XV.
A migdia, ja per dinar, arribàrem a Roda, on s’ens serví un esplèndit àpat, en l’hostal de la plaça. A dos quarts de sis teníem programada la visita a la vella i impressionant catedral ribagorçana que actuà com a concatedral, amb la Seu Vella de Lledia, del 1149 fins a finals del s. XVIII. La guia del monument, Mª Ángeles, ens feu les seves explicacions del monument, que jo mateix vaig completar amb comentaris sobre la tomba de Sant Ramon, la cadira de Sant Ramon i el tron episcopal de fusta del s. XII. Quan visitàvem la cripta, la Carmen Berlabé comentà l’arqueta amb les despulles de Sant Ramon que sufragà el bisbe Meseguer. Una inscripció de 1892, amb els escuts de dit bisbe i del seu oncle, el bisbe Costa i Borràs que també ho fou de Lleida, ho certifiquen. L’anterior arqueta de relíquies era del XVIII i poc digna, per la qual cosa el bisbe Meseguer féu fer l’actual, de caoba i bronze. Al claustre romànic es comentà l’escultura i les estances més interessants, el menjador i la sala capitular.
Amb un recorregut per l’exterior de la catedral i una darrera entrevista de la reportera de TV-3 als membres del grup, s’acabà la visità a Roda i s’inicià el viatge de retorn, fent una parada únicament a Tolva per veure la portada romànica de Falç, de la segona meitat del s. XII, que fou traslladada a la façana de la parròquia d’aquesta població, en aquesta mateixa època de finals del s. XIX.
Francesc Fité
Agraiment al President de la Diputació Jaume Gilabert
Els Amics del Museu de Lleida, volem fer públic el nostre agraïment al President de la Diputació de Lleida, per l’adquisició de la taula gòtica, que procedent de l’església de Santa Maria de Benavarri estava en comerç, atribuïda a Pere Garcia de Benavarri. L’honora a ell i a la seva Corporació i demostra el seu interès i sensibilitat per la potenciació del nostre Museu i l’ampliació de les seves col·leccions.
Com ha destacat el conservador n’Albert Velasco, aquesta taula esdevé important pel discurs que sobre el taller del mestre de Benavarri mostra el nostre Museu, en convertir-se en l’única que es pot atribuir directament a la ma de Pere Garcia i a la primera etapa de la seva producció artística.
Els Amics del Museu, defensem la integritat de les col·leccions del Museu i valorem molt positivament totes les adquisicions que es portin a terme per completar les col·leccions, com darrerament s’han anat produint. Pensem que el patrimoni d’un museu exigeix els estudis pertinents de les obres i la màxima divulgació de llur coneixement, emperò també mirar de completar els discurosos museogràfics amb l’adquisió de taules com la present, en una àrea, com la de la pintura gòtica, mancada encara d’obres en aquest sentit, que desitgem es puguin anar adquirint. Per la nostra part col·laborarem en tot allò que ens sigui possible.
Aquest desig reiterem el nostre agraïment al Sr. Gilabert i l’esperonem que continuï aquesta política encetada.
Lleida, 24 d'abril de 2009
Associació d'Amics del Museu de Lleida - 25002 (Lleida ) ESPAÑA - amicsdelmuseudelleida@gmail.com


