Plataforma Cívica per la Unitat del Museu

MANIFEST DE LA PLATAFORMA CÍVICA PER LA UNITAT DEL MUSEU RECOLZANT L'ACTUACIÓ DEL BISBE DE LLEIDA

1. Va ser encertada la segregació d’una gran part del territori de l’antic Bisbat de Lleida? O més aviat va ser un greu error històric, tal i com s’han esdevingut les coses?

2. Des de Roma, efectivament, podia fer-se la segregació però, convenia fer-la? L’actuació de Roma, ¿no va ser més de “poder” que “d’autoritat”?

3. Suposada la “legalitat” de la segregació, ¿va ser “justa”? ¿Es van tenir en compte elements tan importants com la multisecular història del territori, la llengua, el sentir de tot un poble que encara avui, després de quinze anys, no va a Barbastre gairebé per a res i continua vinculat a Lleida, com a capital cultural, econòmica i de serveis,  com des de sempre ha fet?

4. Per aquest motiu, ¿no serà el bisbat de Barbastre-Montsó un ens de nova creació, sense cap arrelament ni social ni històric, ni geogràfic?

5. Després de la segregació de les terres de Lleida, com és que no s’han fet altres segregacions de diòcesis de l’estat espanyol? (per exemple, el santuari de Guadalupe - patrona d’Extremadura- que es troba en territori extremeny, emperò de l’arquebisbat de Toledo o, entre d’altres i sense anar més lluny, entre Catalunya i País Valencià, el cas  Tortosa-Castelló...).

6. El que no s’hagin fet més segregacions, ¿no serà un reconeixement tàcit per part de Roma de què es va equivocar amb Lleida?

7. ¿No continua equivocant-se Roma, consentint que es pugui produir a Lleida i Barbastre-Montsó una situació de “vencedors i vençuts”?

8. El Vaticà té una Llei sobre Béns Culturals de la Santa Seu (núm. CCCLV, de 25 de juliol de l’any 2001) que protegeix les col·leccions museístiques. Per tant, ¿no es de justícia que es reconeguin també les col·leccions del Museu de Lleida i gaudeixin de la mateixa protecció que les dels museus vaticans?

9. Si arriba aquest manifest al Vaticà, li demanem que consultin la carta de 13 d’abril de 2002, adreçada pel cardenal Edmund Szoka al cardenal Carlo Furno, en resposta a la petició d’unes obres originàries de la basílica de Santa Maria la Major de Roma, exposades als Museus Vaticans, on molt clarament es contesta:

10. I les associacions ens preguntem, si això serveix per al Vaticà , per què no per a Lleida?

11. I el silenci dels bisbes catalans, a què és degut? ¿Tenen, potser, por de què hagin de remodelar els seus territoris tal com preveia el decret de segregació de Lleida i per això va culminar l’any 1998, la seva segona i darrera fase?

---

CARTA DE LA PLATAFROMA CIVICA AL PRESIDENT DEL GOVERN ARAGONÉS MARCELINO IGLESIAS

 

- Primerament, i amb voluntat pedagògica, volem informar al Sr. Iglesias que fins al present no hi ha cap sentència judicial del Vaticà, que en cap moment ha tingut en compte les proves aportades per Lleida. La classe política aragonesa –i, per extensió, alguns mitjans de comunicació- contínuament empra, de forma tendenciosa, la paraula “sentència”, quan en realitat el que el Vaticà ha emès fins ara, són decrets administratius.

- Aquests decrets, volem recordar-li, no tenen valor jurídic a l’Estat Espanyol, per quant no es tracta de sentències fermes, ni han estat homologats pels tribunals civils catalans , que sí són competents en qüestions patrimonials. L’actual Concordat amb la Santa Seu no preveu cap competència de l’Església en matèria de Patrimoni Artístic.

- En les seves declaracions, el Sr. Iglesias acusa de poc amistoses les actuacions del President de la Diputació per l’adquisició de la taula de Pere Garcia de Benavarri, procedent de l’església de Sant Miquel de Benavarri, quan l’actuació del Sr. Gilabert, com a membre del Consorci, fou del tot modèlica i la més adequada, en mirar de completar les col·leccions del Museu de Lleida. El que ha demostrat el Sr. Iglesias amb la seva crítica és la incompetència de la DGA en aquests afers i la manca d’un equip assessor adequat per vetllar pel patrimoni, completar-lo i estar a l’aguait dels moviments del comerç de l’art.

- Les manifestacions del Sr. Iglesias han ocasionat un nou perjudici per al Museu de Lleida, ja que davant la possibilitat de poder adquirir dues noves taules de l’entorn de Pere Garcia de Benavarri, que ara sortiran a subhasta, el Departament de Cultura de la Generalitat ha refusat concórrer-hi com a licitador.

- Quant a la greu acusació emesa, que el Parlament Català pretén expropiar uns béns que pertanyen a l’Església, li hem de manifestar que, en tot cas, la propietat de qualsevol classe de béns és dels diferents bisbats i per això demanem nosaltres que sigui un Jutge Civil competent qui s’hi pronunciï. A banda de la propietat, és necessari aclarir que el patrimoni reclamat està legalment adscrit al Museu de Lleida i aquesta adscripció implica que, al estar catalogat com a Patrimoni Català, el nostre Parlament s’ha de pronunciar sobre la descatalogació i la desadscripció de les peces reclamades, com qualsevol altra persona o institució que es considera afectada pel tema.

Per finalitzar, voldríem afegir que no es pot admetre que un convidat aprofiti la seva situació de privilegi, per qüestionar les administracions del territori que l’acull , les decisions de representants democràticament elegits, i les reivindicacions que la societat civil del territori està portant a terme impulsada per un sentit ètic i de dignitat. L’argumentari esgrimit pel Sr. Iglesias no s’ajusta a la veritat, en descartar sense fonament les decisions preses pels representants catalans de Política Patrimonial.

Realment sorprèn que un president d’un govern autonòmic pugui ser tan poc considerat i no entenem el silenci quasi general i la manca de preguntes o protestes dels qui van assistir com a invitats al col·loqui. Com a contribuents, ja per acabar, ens preguntem: S’ha pagat amb diners públics aquest dinar-col·loqui, com es remoreja…. ? .

 

---

Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida.

La Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida està constituida per les següents associacions i entitats culturals

Fundadors:

• Amics del Museu de Lleida
• Ateneu Popular de Ponent
• Casal Jaume I de Fraga
• Centre Excursionista de Lleida
• Grup Garrigues
• Patronat del Corpus de Lleida
• Òmnium Cultural - Delegació Segrià-
• Orfeó Lleidatà
• Res Non Verba
• Tradicions i Costums
• Unesco Lleida

Integrants posteriors:

• Esglèsia Plural
• Canta i Estima
• Cercle de Belles Arts
• Arts de Ponent
• Amics del Museu de Girona

 La PLATAFORMA CÍVICA PER LA UNITAT DEL MUSEU DE LLEIDA, formada per associacions i entitats culturals de Ponent, davant la carta remesa a les parròquies del bisbat de Lleida, per part de l’Administrador Apostòlic de Lleida, Xavier Salinas, el passat 20 de desembre, i altres declaracions fetes a diferents mitjans de comunicació, manifestem:

• Que el no compliment dels decrets i mandats del Vaticà no està vinculat a l’existència del Consorci del Museu, i en concret, a la seva composició amb institucions públiques i civils –inclòs el Bisbat- “topant” amb el Dret Civil i, concretament, amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. Ben al contrari: el Dret Civil és el competencial i potestatiu en tot aquest assumpte i és el Dret Canònic el que hi està sotmès.

No calen “esforços” per executar els decrets eclesiàstics. El que s’haurà d’acatar és una sentència de la jurisdicció civil, l’única vàlida.

• Que el Consorci no ha “impedit” el compliment de la voluntat de Roma, sinó que tenint l’obligació d’acatar la legalitat vigent i vetllar pels interessos de Lleida, no podrà mai accedir a les pretensions d’altres que menyscaben una solució justa i uns arguments ferms i legítims.

• Que titllar el litigi patrimonial d’”herència” amb una “dinàmica en marxa” és una vergonya. L’Administrador del Bisbat de Lleida ha de ser responsable i compromès amb el seu propi bisbat, incloent la seva gent, el seu patrimoni, les seves causes i les seves lluites, encara que entrin en conflicte amb els seus propis interessos. Si no és així, la renúncia al seu càrrec com a responsable del Bisbat de Lleida hauria de ser immediata. 

• Com a societat civil, ens sentim dolguts i preocupats per l’actitud ambigua de l’actual Administrador Apostòlic. D’una banda li recordem que, per al responsable del Bisbat de Lleida, “església” hauria de ser la diòcesi lleidatana, no la jerarquia vaticana. I d’altra banda volem deixar constància que la “voluntat del Bisbat” és la del seu responsable, enfrontada amb la voluntat de l’església o de la diòcesi lleidatana, amb unes reivindicacions fermes i justes.

Lleida, 21 de gener de 2008