El dia 29 de novembre, amb el temps ventós i pluvinós, varem emprendre un nou recorregut dels que venim efectuant, dins de la iniciativa anomenada “Museu i territori” que ens porta a visitar aquells indrets i conjunts monumentals  que tenen algun vincle amb el Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Després de les sortides emblemàtiques a Àger i Roda d’Isàvena, era escaient que féssim aquest sortida quasi conventual per terres del Segrià i fins a l’enclavament dels Monegros, on es va erigir el monestir santjoanista de Sixena.

La sortida en autocar va ser a les 9 del matí, des de la Rambla d‘Aragó, davant de l’edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Ens hi varem aplegar una quarantena de socis i simpatitzants de l’ associació « Amics del Museu de Lleida » que, tot i el temps,  varem emprendre l’aventura amb optimisme. La primera parada la varem  fer a Seròs, per esmorzar al casal del poble. Tot seguit, a les 10,30, ens dirigirem a l’antic monestir trinitari d’Avinganya, fundat pel propi creador de l’orde, Sant Joan de Mata, a les primeries del segle XIII. En arribar al lloc, l’alcalde de Seròs, Sr. Gabriel Pena, ens donà la benvinguda i ens féu una extensa presentació, tot referint-se a la restauració del monument i els projectes immediats, previstos per atendre els visitants i oferir uns millors serveis.

Tot seguit varem visionar l’audiovisual sobre la història del monestir i els seus vincles amb la noble família Montcada. Una informació que es va complementar amb les explicacions realitzades per la Dra. Carmen Berlabé, sobre la família Montcada, en especial sobre les dones Montcada, i el panteó familiar, i pel Dr. Francesc Fité, sobre l’edifici romànic diafragmàtic i la capella gòtica afegida pels Montcada.

Tot seguit seguirem amb l’autocar fins a Fraga, on ens esperaven per visitar la parròquia de Sant Pere, de nau única i coberta amb una volta flamígera tardana. Allí varem veure la portada amb escultura d’Escola de Lleida, la capella de Sant Bartomeu, fundada pel canonge de Benavarri Domingo Ponç, i una segona capella transformada en vestíbul de la casa parroquial, del segle XIV, que conserva la volta de creueria amb la clau de volta amb una representació de la Marededéu que s’adscriu clarament al mestre d’Àlbesa. Tot seguit varem visitar Sant Miquel del castell,  de Fraga, guiats per la nostra amiga  Idoia. In situ es va criticar la dura intervenció de tot l’entorn del monument, ja que un gran bloc de formigó deixa mig ocult el bonic edifici diafragmàtic del s. XIII-XIV. Des del mirador varem poder gaudir de la vista del casc antic de la vila fragatina i veure la seva rica plana d’horta a la vora  del riu, tot just quan la pluja es feia present i ens veiem obligats a posar-nos a cobert dins Sant Miquel.

Quan era la una tocada retornarem a l’autocar per dirigir-nos a Vilanova de Sixena, on dinarem, en un hostal, amb el temps escàs per poder recuperar forces i després dirigir-nos al monestir, quan era a punt de fer-se fosc. Una mica de retard ens ha impedí visitar folgadament el temple romànic, la única part visitable del monument. Es pot dir que varem anar directes al cor de l’església per poder gaudir de les “vespres”, cantades per la comunitat de religioses  cartoixes que actualment l’habiten.

Tot i així, de l’església varem poder veure la seva fàbrica romànica remodelada en el segle XIII, en la part de la capçalera, una intervenció que va suposar també la introducció de la volta de creueria a la zona del creuer. El temple, de grans absis romànics, el central i les absidioles adjacents, va ser concebut amb un transsepte allargat i sobresortit que va possibilitar afegir dues absidioles més rectes i disposar als extrems d’aquest transsepte els arcosolis pels enterraments reials, en el costat nord, els de la reina Sança,  vídua d’ Alfons el Cast i del seu fill Pere el Catòlic.

La tornada, a les sis passades, la varem fer d’una tirada, doncs bona part dels excursionistes volíem arribar d’hora per veure acabar el partit del Barça-Madrid i poder celebrar la victòria de l’equip blau-grana. Una jornada rodona.