Un especialista en patrimoni critica la "il·legal" actuació de la Generalitat en el litigi d
22-01-2010
El professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Sevilla i membre de la Comissió de Patrimoni Artístic de l'Arquebisbat d'aquesta ciutat, Carlos López Bravo, ha criticat en un informe la "il·legal actuació" de la Generalitat de Catalunya en el litigi de l'art sacre.
Segons ha informat l'advocat Jorge Español, l'especialista ha conclòs en el seu text, "de manera absolutament imparcial i desinteressada", que és "il·legal" la constitució dels 112 béns com una col·lecció inseparable dels 1.810 béns que formen el Museu Diocesà de Lleida.
El dictamen sosté que és "fart discutible" la figura de protegir un bé com una col·lecció inseparable, a més de la qual en el cas dels béns de la Franja "no hi ha cap justificació artística". D'aquesta forma, l'autor del text entén que "és clar que només pretén frustrar la legal devolució dels béns a les parròquies propietàries, existint per tant una clara desviació de poder per part de l'Administració catalana".
El professor López Bravo assenyala que "la Generalitat no pot mitjançant l'acte administratiu de declaració de la col·lecció unitària del Museu de Lleida afectar a l'estatut de propietat d'uns béns dipositats per propietaris aragonesos al Museu perquè aquests béns estan raguts a Aragó, encara que temporalment estiguin dipositats a Catalunya".
El dictamen insisteix que els béns estan arrelats a Aragó "en ser un propietari aragonès el seu amo constant durant segles i segles, que, igual que és molt lliure de deixar-los dipositats a Catalunya o on vulgui, també és molt lliure de recollir-los perquè tornin".
A més, López Bravo assenyala que en aquest litigi s'hauria d'haver aplicat la Llei de Patrimoni Cultural d'Aragó, i no la de Catalunya, "per criteris de veïnatge civil".
L'informe sosté que les parròquies propietàries "han estat durant segles en el Regne d'Aragó i actualment en la província d'Osca, pel que els esmentats béns no han estat catalans mai, en estar a més només amb caràcter provisional a Catalunya, ja que el dipòsit és sempre una figura provisional fins que el propietari decideix posar-li fi al mateix i recuperar els seus béns".