Canvi radical de postura del bisbat, que va afirmar aquest dimarts davant de la jutge que té documents que acrediten que les obres són seues, cosa que no reivindicava des dels temps de Ciuraneta

 

 

 

Ho va assegurar el nou advocat del bisbat, Javier Gonzalo, que va afegir que la diòcesi, lògicament, acata les resolucions del Vaticà però no comparteix el seu criteri en aquest cas. Segons Gonzalo, a finals del segle XIX el bisbe Meseguer, seguint ordres del papa Lleó XIII, va impedir l'espoli de l'art de les parròquies de la diòcesi comprant o permutant obres i ho va acreditar amb documents. Feia gairebé tres anys que el bisbat de Lleida no deia res semblant. Aquesta postura la va mantindre agosaradament durant més d'un lustre el bisbe Ciuraneta. El 2007 el va substituir Salinas, que va deixar de reivindicar la propietat lleidatana de l'art i es va oposar activament, juntament amb el bisbat de Barbastre, a totes les accions judicials en aquest sentit dels Amics del Museu. Després va vindre l'actual bisbe, Joan Piris, que fins ara s'havia mantingut en un discret segon pla davant d'aquest litigi però ahir, de forma sorpresiva, sobretot per al lletrat del bisbat de Barbastre, es va destapar, a través de l'advocat de la diòcesi, amb una claríssima defensa de la propietat lleidatana de l'art que no se sentia en boca d'un representant del bisbat des del 2007. L'inesperat al·legat va ser pronunciat per Javier Gonzalo durant l'audiència prèvia al judici civil per la propietat de l'art, celebrada ahir a la sala de vistes de l'Audiència de Lleida. Va dir Gonzalo davant d'una quarantena de persones, la meitat públic i la meitat periodistes: "No podem negar el que es diu a la demanda (dels Amics del Museu); està clar que el bisbe Meseguer, complint les ordres del papa Lleó XIII, va evitar l'espoli de les seues parròquies, i és innegable que l'art ha estat durant més d'un segle al bisbat." I va afegir: "No entenem per què es va negar aquesta evidència." Al seu costat, la cara d'Hipólito Gómez de las Roces era un poema. Aquest lletrat, expresident d'Aragó i defensor de la diòcesi de Barbastre, havia arribat a la sala de vistes de l'Audiència convençut que, com havia passat fins ara, treballaria conjuntament amb la diòcesi de Lleida en la defensa del trasllat de l'art a Aragó i en el rebuig de la demanda dels Amics del Museu. La seua cara de sorpresa augmentava mentre l'advocat de la diòcesi lleidatana insistia en el seu al·legat a favor de la propietat lleidatana de l'art: "Som conscients que la jurisdicció que per a nosaltres és competent és l'eclesiàstica, però reconeixem els fets que s'invoquen en la demanda (propietat lleidatana per usucapió, és a dir, tinença pacífica dels béns durant més de 6 anys) i aportarem els documents que ho acrediten -al jutjat civil-, "tenint en compte el principi que al jutge li correspon l'aplicació del dret". Aquests documents, segons el lletrat, acrediten compravendes i permutes de les obres, així com que les peces van ser rebudes pel bisbat de Lleida el 1944 en qualitat de propietari després de ser protegides a Saragossa durant la Guerra Civil.

Francesc Sapena, advocat dels Amics del Museu, es fregava les mans. Va demanar que s'aportin els documents. La jutge va dir que sí. Va demanar que declarin tres expresidents de la Diputació (Companys, Grau i Pont). La jutge va dir que no. Va demanar que declarin els bisbes. La jutge va dir que sí (Gonzalo va avançar que en nom de Piris ho farà el vicari judicial Antoni Agelet). Va demanar que declari mossèn Tarragona. La jutge va dir que sí. L'audiència va finalitzar amb la fixació del judici per al mes de maig.

Mossèn Tarragona va sortir de la sala amb un somriure d'orella a orella. Era un home feliç i va córrer al Museu a explicar-ho amb registres d'Usain Bolt.