Noticia publicada al Periodico de Catalunya el 04/02/2010
«Declaro sota jurament ser afecte al Gloriós Moviment Nacional, i, així mateix, legítim propietari dels següents objectes...». Aquestes paraules encapçalen les actes que van servir al bisbe de Lleida el 1943 per traslladar a la seva diòcesi peces d’art sacre guardades a Saragossa durant la guerra civil. Algunes formen part de les 112 que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó al lleidatà pel fet de ser originàries de parròquies de la Franja de Ponent.
Aquest diari ha tingut accés a quatre actes del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional del Ministeri d’Educació Nacional que recullen la relació de 79 objectes tornats al bisbe de Lleida, Juan Villa Sanz. Són part dels documents guardats a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) amb qui l’Associació Amics del Museu de Lleida vol demostrar als jutjats que les obres són propietat del bisbat lleidatà. Tenen data del 10 de novembre de 1943.
A la llista hi figuren els diferents objectes i la referència que tenien a l’inventari del Servei de Patrimoni. «Petit frontal domàs blanc, de Montanui», que figura amb la referència caixa 2, número 618, és una de les peces del litigi. La llarga llista inclou des d’escultures fins a casulles i en algun cas en detalla el deteriorament.
L’associació ha mantingut sempre que en aquest judici només té la intenció de demostrar que les obres són del bisbat de Lleida. En el judici no es discutirà si s’han de quedar a Lleida o han de ser traslladades a Barbastre.
Aquesta demanda va arribar als jutjats lleidatans a principis de maig del 2008, alguns dies abans que l’administrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas –que va fer alhora de bisbe fins a l’arribada de l’actual, Joan Piris– firmés un acord amb el bisbe de Barbastre-Montsó, Alfonso Milián, que el comprometia a entregar les obres en un mes.

TRIBUNALS ECLESIÀSTICS / Els dos bisbats han intentat sense èxit evitar el judici argumentant que no era competència dels jutjats civils i insistint que el cas ja havia estat jutjat pels tribunals eclesiàstics. Durant el procés, el bisbat de Lleida no havia acceptat mai la propietat, però el 26 de gener es va reconèixer propietari de les obres.
Aquest no és l’únic judici civil pel conflicte. El Govern aragonès i el bisbat de Barbastre van presentar una demanda al Jutjat de Barbastre per exigir l’execució de la sentència de la Signatura Apostòlica de la Santa Seu que ordena a la diòcesi lleidatana entregar les obres. La Generalitat ha procurat sempre que les obres no surtin per la força. El Parlament va acordar la seva permanència a Catalunya basant-se en la unitat de la col·lecció.