El vicari judicial de Lleida, Antoni Agelet, assegura que existeix documentació que "demostra que les 87 obres d'art que l'Aragó reclama a Lleida són de propietat catalana. Aragó però, diu que els documents no demostren la propietat sinó només el dipòsit.

Agelet, que ha estat el primer en declarar en el judici que s'ha celebrat aquest dimarts a l'Audiència de Lleida, ha explicat que l'any 1943 les obres guardades a Saragossa a causa dels bombardejos que va tenir Ponent durant la Guerra Civil, van tornar a Lleida i que existeix fins i tot una declaració jurada del llavors bisbe administrador apostòlic, Manuel Moll, que reconeix aquest territori com a legítim propietari.

Per la seva banda, el bisbat de Barbastre continua enrocat en fer esment a les sentències eclesiàstiques sobre el conflicte. Així, durant el judici, que ha  quedat vist per a sentència, han repetit un quants cops que el Vaticà sempre ha mostrat el seu suport a la diòcesi aragonesa. 

 La usucapió, la "clau" de l’argument dels Amics del Museu

El principal argument que ha utilitzat el lletrat de l’Associació dels Amics del Museu de Lleida és la usucapió. Es tracta d’un mecanisme legal mitjançant el qual una persona pot esdevenir titular d’un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització. Perquè es doni la figura de la usucapió han de concórrer uns requisits generals aplicables a qualsevol forma d’usucapió i uns altres especials per a cada supòsit d’usucapió. El requisit general és que es tracti d’una possessió en concepte d’amo, pública, és a dir no oculta, pacífica, és a dir, que no es tingui violentament, i possessió no interrompuda, és a dir, contínua. Unes condicions que amb el cas del Bisbat de Lleida és complirien del tot.