El Govern adjudica finalment a la DGA l'oli del segle XV que va comprar al juny del 2009 i que també demanava la Generalitat per al Museu || La pintura encara segueix a la sala de subhastes

La direcció general de Belles Arts i Béns Culturals del ministeri de Cultura ha disposat "que s'exerciti el dret de tempteig per al Govern d'Aragó" sobre el Calvari del segle XV que va adquirir el 18 de juny del 2009 en una subhasta a la Sala Alcalá de Madrid. El ministeri va licitar tant a petició de la Generalitat com de la DGA, que ho van sol·licitar separadament. Catalunya ho va fer a demanda de la Diputació de Lleida, que, al seu torn, volia cedir l'oli sobre taula de 70 x 49,5 al Museu de Lleida.

Malgrat que ha passat més d'un mes des que es va publicar la resolució al BOE a través de la qual es dirimeix l'assumpte, la peça segueix a la galeria madrilenya, segons van confirmar ahir fonts de la sala. "L'oli segueix aquí, tot i que la DGA ja s'ha posat en contacte amb nosaltres i han manifestat que estan molt satisfets amb la decisió", van assenyalar. "Fa tants mesos que el guardem que no ens suposa cap inconvenient custodiar-lo el temps que calgui", van afegir. Segons la seua opinió, els motius pels quals Aragó encara no ha recollit la taula són que "s'estan ultimant detalls sobre els tràmits de pagament i el transport". S'ha recordar que va ser adquirida per 9.500 euros -va sortir a subhasta per 9.000. El preu del transport podria oscil·lar entre els 150 i els 200 euros, segons els experts. Totes les despeses van a càrrec del Govern d'Aragó. En el seu moment, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va justificar l'interès a adquirir-la argumentant que tenien "informació que es podria tractar d'una pintura d'un deixeble de Pere Garcia de Benavarri, amb obra al Pallars, la Noguera i Aran". El Museu de Lleida compta amb diverses peces d'aquest artista, a més d'obres d'alguns dels seus seguidors, com Pere Espallargues, el Mestre de Vielha, entre d'altres. La referència amb la qual el Calvari va sortir a subhasta només especificava que pertanyia a l'"escola altaragonesa". Per decidir la destinació final del Calvari, Madrid va sol·licitar un informe a cadascuna de les comunitats autònomes. Fonts del ministeri van explicar llavors que es basarien en criteris tècnics i que determinar-ne l'autor i l'església per a la qual va ser pintat serien factors clau per prendre una decisió. No obstant, cap dels estudis va ser definitiu i Cultura va sol·licitar que se'n fes un tercer. Aquesta vegada, el van elaborar tècnics de l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE). Gairebé un any i tres informes després, Aragó es queda amb l'obra.