La fiscal d'Osca afirma ara que s'ha d'acatar el Vaticà (Diari Segre 28/05/2010)
28-05-2010
Assegura que l'ordre de Roma sobre l'art ha de ser homologada a Espanya
La fiscalia d'Osca va dir blanc a l'abril i ara al maig diu negre. A l'abril va dir que les resolucions vaticanes no tenen efectes jurídics civils a Espanya i ara diu que s'han d'homologar i executar. La fiscal María Pilar Arciniega ha informat a favor de l'exequàtur (homologació a Espanya d'una resolució estrangera) sobre els decrets vaticans que ordenen traslladar l'art del Museu de Lleida que reclama Aragó. Ara el jutge de Barbastre, Eduardo Bernués, haurà de decidir si concedeix o no l'exequàtur.
Què passarà si el concedeix? Que la seua decisió serà recorreguda davant de l'Audiència d'Osca. I si la ratifica? Que es recorrerà en cassació davant del Suprem. I si la ratifica? Que tindrem una sentència civil ferma que ordenarà traslladar l'art a Aragó.
Què passarà si, paral·lelament, la jutge de Lleida dicta una sentència en què diu que l'art és lleidatà arran del judici celebrat el 18 de maig? Que es recorrerà davant de l'Audiència de Lleida. I si la ratifica? Que es recorrerà davant del Suprem. I si la ratifica? Que tindrem dos sentències fermes i contradictòries sobre el mateix assumpte, un impossible al qual haurà de posar remei la sala de conflictes del Tribunal Suprem.
La fiscal d'Osca diu que el decret de la Signatura Apostòlica, tot i que és una resolució contenciosa administrativa i no una sentència de propietat (només la podria dictar el Tribunal de la Rota), té validesa perquè el conflicte deriva d'una decisió administrativa: la segregació de les parròquies. També assegura que la catalogació de les obres per part de la Generalitat "no anul·la el dret de propietat (...) com ho demostra el fet que la mateixa llei catalana, a l'article 26, atribueix a l'administració drets de tempteig i retracte". En aquest punt la fiscal obre un meló que podria produir efectes incalculables. Exercint el dret de retracte, la Generalitat podria comprar l'art descomptant del seu valor el que s'ha gastat en restauració i conservació. És a dir: per un preu ínfim. O nul.