Una vintena d'entitats consensuen un manifest recolzant el prelat per les pressions que rep d'Aragó

Entitats Representants de les 19 entitats que conformen la plataforma van consensuar ahir un manifest en suport al bisbe Pirs, en un acte que va tindre lloc a Res Non Verba.

Entitats Representants de les 19 entitats que conformen la plataforma van consensuar ahir un manifest en suport al bisbe Pirs, en un acte que va tindre lloc a Res Non Verba.

Suport unànime al bisbe de Lleida Joan Piris. És el que van mostrar aquest dimecres les 19 associacions de la Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida (PCUML) que subscriuen un manifest que pretén mostrar la seua "solidaritat" al prelat "en un moment que de forma inadequada i injusta, des d'Aragó el fan personalment i voluntàriament responsable de no portar a terme les resolucions de la Cúria romana respecte a les obres d'art en litigi entre Lleida i Barbastre-Montsó". És el que es pot llegir al document del qual es pretén "fer la màxima difusió possible", segons va explicar el secretari dels Amics del Museu de Lleida, Antonio de la Torre, que va afegir que l'objectiu del text és "recolzar el bisbe i que sàpiga que estiguem al seu costat". "Avui fem públic el manifest, a partir d'ara decidirem si el fem arribar a altres entitats o institucions, com la Congregació de Bisbes o d'altres", va aclarir. El que sí que va negar és que s'hagin plantejat actes com manifestacions o similars. "La nostra manifestació és el judici", va assegurar.

El document es pregunta si va ser encertada la segregació de l'antic bisbat de Lleida "o si més aviat va ser un greu error històric", que ha portat a l'actual situació i afegeix que per què posteriorment no s'han fet més segregacions a Espanya. Acabat el respàs històric, els dubtes se centren en el Vaticà, del qual diu que la seua llei sobre béns culturals (núm. CCLV; de 25 de juliol del 2001) protegeix les col·leccions museístiques.

En aquest sentit, el text es qüestiona si no és de justícia que es reconegui i protegeixi igual la col·lecció de Lleida. Posa com a exemple una carta del 2002 del cardenal Szoka al també cardenal Furno sobre la seua petició de traslladar obres originàries de Santa Maria la Major de Roma exposades als museus vaticans. Szoka manifesta les seues "reserves" a traslladar-les "d'una col·lecció museística, que ja està en el seu context històric, a una altra". Finalment, el text es pregunta pel silenci dels bisbes catalans en aquest litigi.

L'advocat dels Amics del Museu, Francesc Sapena, que va acudir a l'acte per explicar els últims esdeveniments en el judici sobre la propietat de les obres, va explicar que "Piris està rebent pressions molt fortes des d'Aragó, on fins i tot han presentat querelles criminals contra ell, i des de la seua família, l'Església. Quantes vegades ha d'explicar que, per molt que vulgui, no pot entregar les obres perquè no les té?", va exclamar. Va afegir que el religiós està patint molt per aquest motiu. "Creiem que més d'una vegada es deu haver plantejat deixar el vaixell." El lletrat va assenyalar que, a més de donar-li el seu suport, la plataforma vol agrair-li la seua actitud. "Ha seguit la màxima de l'Església que diu la veritat us farà lliures, perquè malgrat que al principi semblava disposat a entregar les obres, al conèixer la documentació, ha actuat amb coherència i ha canviat la seua actitud, malgrat que això li comporti problemes amb l'església." L'edil Montse Parra i el vicepresident de la Diputació, Gabriel Pena, van acudir com a convidats a l'acte i també van mostrar el seu suport a Piris. La plataforma està integrada per associacions com els Amics del Museu o l'Ateneu Popular.